Actualment, vivim en un món ple de tecnologia de la qual no podem prescindir, ens comuniquem, treballem, ens informem, etc. Totes les coses que fem en el dia a dia estan envoltades de tecnologia i cada vegada és més necessària per als humans, però no fa tant, no era així.
Fa uns quants anys no teníem moltes de les facilitats que tenim ara, com poder saber la biografia d’un escriptor o d’un músic fen un simple “clic” a la pantalla de l’ordinador. Quan era una mica més petita, a l’escola aquesta informació ens la feien buscar a l’enciclopèdia, ja que ni jo ni molts dels meus companys teníem ordinador, cosa que ara és indispensable, fins i tot ara els tenim portàtils, podem portar l’ordinador on vulguem sense dificultats i estar comunicats tot el temps. Gràcies a l’ordinador i a internet també podem planificar i pagar un viatge des del transport fins a l’hotel sense necessitat d’haver d’anar a l’agència de viatges, poder consultar el temps que farà el cap de setmana, comunicar-se a través de les xarxes socials amb els amics o gent de l’altra punta del món i moltíssimes coses més.
Encara recordo quan mirava pel·lícules amb cintes de VHS, que eren molt grans comparades amb els DVD d’ara i tenien una funda de cartró o quan al col·legi ens feien portar disquets per guardar els treballs, que tenien mol poca capacitat de memòria, i ara amb un llapis de memòria hi podem guardar fins a 16Mb o més.
Una de les coses que em sobta molt és la comparació que faig amb la meva germana, tan sols ens portem sis anys i ella està gaudint d’una sèrie de tecnologia que jo a la seva edat no m’imaginava ni que existiria. El meu primer mòbil era ample, no tenia càmera de fotos ni de vídeo, tampoc tenia bluetooth ni aplicacions, només el típic “joc de la serp” que tenien tots els mòbils, en canvi, el primer mòbil de ma germana ja és tàctil, té càmera, vídeo, moltes aplicacions, accés a internet i és la meitat de petit que el meu. Quan jo tenia deu anys una cosina em va regalar un discman el dia del meu aniversari, al discman per poder escoltar música havies de posar el disc i s’havia de canviar cada vegada que volies canviar de cantant, quan la meva germana va complir deu anys, la mateixa cosina li va regalar un MP4, li cabia a la butxaca i podia tenir un munt de música guardada, a més a més de la música, també podia reproduir pel·lícules i fotos. Això també passa si comparem totes les coses que he tingut jo i que ella també ha tingut al cap d’uns anys. Aquestes comparacions serveixen per adonar-nos que la tecnologia està creixent molt i molt ràpid.
Un dels canvis més recents ha sigut de passar d’una televisió gran, de poca definició i que només s’hi podien veure uns deu canals a una de pantalla plana, amb una definició molt bona i amb TDT incorporat, on es poden veure més de cinquanta canals.
Potser, l’única cosa que hem molesta que la tecnologia estigui creixent tant ràpid, és que cada dos per tres treuen models nous de tot, de mòbils, ordinadors, reproductors de música, etc. No duren gens i t’ho has de canviar sovint perquè sinó no estàs a la moda.
En definitiva, vivim en una societat en què depenem totalment de la tecnologia, i sense ella les coses serien molt més complicades i costoses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada